DRAPER I GIROUD, JOSEP MARIA
(Barcelona, 1840 - lâAmetlla del Vallès, 1928)
Alcalde de L'AMETLLA DEL VALLĂS:
22-08-1897 -  01-01-1902
Propietari rural. Propietari de can Draper, un dels masos més importants i més antics de lâAmetlla, amb un centenar dâhectàrees de terra, bona part de conreu. Segons Josep Badia, fou un dels primers propietaris que van optar per la plantació dâavellaners per tal de compensar el desastre econòmic que havia suposat a lâAmetlla lâarribada de la fil·loxera. Eugeni Xammar explica que âJosep Maria Draper no era un home del terròs. Era un barceloní que va heretar, dâun cosí germà, la magnífica masia de can Draper, amb la seva esplèndida torre quadrada del segle XVI i tres-centes quarteres de terra. Antic propietari dâuna guanteria de luxe del carrer dâEscudellers (el carrer elegant de Barcelona a la primera meitat del segle XIX), casat amb una xamosa i eixerida guantera dâorigen francès (Maria Desplats), era un home ros, mitjà dâestatura, que parlava correctament el francès. Subscriptor de Le Temps a lâAmetlla, coneixia el París dâabans de la construcció del teatre de lâÒpera i havia fet el viatge a Egipte i a Terra Santa sota el regnat dâIsabel IIâ. Tot i que passava algunes temporades a Barcelona, va participar molt activament en la vida local i fou un home conegudíssim a la comarca, âon principalment es movia i posava al servei públic les seves tan agradables qualitats [...]. Caracteritzat agricultor, es donava el cas vertaderament extraordinari que era acollit amb gust en els cercles dâartistes i literats; ell, home de pagès, lâagricultor, es sostenia dignament al costat dels homes de més refinament dâesperit, tant li era i tant li esqueia parlar amb humils pagesos del seu poble, com amb les persones més rellevants de la societat i el món intel·lectual. Difícilment, per tant, trobaríem dintre de la nostra pagesia, altra personalitat més senyorívola que la dâen Draperâ (Diari de Granollers, 5.9.1928). Fou alcalde de lâAmetlla entre 1897 i 1902, i durant la segona meitat del segle XIX altres membres de la família ja havien exercit el càrrec, com ara el seu avi Josep Draper de Rosselló (1854) i el seu oncle Josep Draper i Plantada (1869 i 1872). Des de la seva condició de propietari va participar en el moviment agrarista de lâinici del segle XX: membre de lâAssociació de Propietaris Rurals del Vallès, de la qual fou president (1883), va ser un dels fundadors de la Cambra Agrícola del Vallès (1901), participà en la Federació Agrícola Catalana-Balear i fou també un dels fundadors de la Unió de Colliters dâAvellana del Vallès (1912). També va ser membre de la junta directiva de lâAteneu Barcelonès, designat per la Secció dâAgricultura de lâentitat (1907). (CBM i JPM)
BIBLIOGRAFIA:
Josep Badia i Moret (1986): LâAmetlla del Vallès, 1835-1935. Un segle de gestió municipal, lâAmetlla del Vallès, pàg. 78.
Eugeni Xammar (1974): Seixanta anys dâanar pel món, Barcelona, Ed. Pòrtic, pàg. 32-33.
Jordi Planas i Maresma (1991): Propietaris organitzats. Estudi de la Cambra Agrícola del Vallès (1901-1935), Ajuntament de Granollers.