DRAPER I GIROUD, JOSEP MARIA

(Barcelona, 1840 - l’Ametlla del Vallès, 1928)

Alcalde de L'AMETLLA DEL VALLÈS:
22-08-1897  -  01-01-1902

Propietari rural. Propietari de can Draper, un dels masos més importants i més antics de l’Ametlla, amb un centenar d’hectàrees de terra, bona part de conreu. Segons Josep Badia, fou un dels primers propietaris que van optar per la plantació d’avellaners per tal de compensar el desastre econòmic que havia suposat a l’Ametlla l’arribada de la fil·loxera. Eugeni Xammar explica que “Josep Maria Draper no era un home del terròs. Era un barceloní que va heretar, d’un cosí germà, la magnífica masia de can Draper, amb la seva esplèndida torre quadrada del segle XVI i tres-centes quarteres de terra. Antic propietari d’una guanteria de luxe del carrer d’Escudellers (el carrer elegant de Barcelona a la primera meitat del segle XIX), casat amb una xamosa i eixerida guantera d’origen francès (Maria Desplats), era un home ros, mitjà d’estatura, que parlava correctament el francès. Subscriptor de Le Temps a l’Ametlla, coneixia el París d’abans de la construcció del teatre de l’Òpera i havia fet el viatge a Egipte i a Terra Santa sota el regnat d’Isabel II”. Tot i que passava algunes temporades a Barcelona, va participar molt activament en la vida local i fou un home conegudíssim a la comarca, “on principalment es movia i posava al servei públic les seves tan agradables qualitats [...]. Caracteritzat agricultor, es donava el cas vertaderament extraordinari que era acollit amb gust en els cercles d’artistes i literats; ell, home de pagès, l’agricultor, es sostenia dignament al costat dels homes de més refinament d’esperit, tant li era i tant li esqueia parlar amb humils pagesos del seu poble, com amb les persones més rellevants de la societat i el món intel·lectual. Difícilment, per tant, trobaríem dintre de la nostra pagesia, altra personalitat més senyorívola que la d’en Draper” (Diari de Granollers, 5.9.1928). Fou alcalde de l’Ametlla entre 1897 i 1902, i durant la segona meitat del segle XIX altres membres de la família ja havien exercit el càrrec, com ara el seu avi Josep Draper de Rosselló (1854) i el seu oncle Josep Draper i Plantada (1869 i 1872). Des de la seva condició de propietari va participar en el moviment agrarista de l’inici del segle XX: membre de l’Associació de Propietaris Rurals del Vallès, de la qual fou president (1883), va ser un dels fundadors de la Cambra Agrícola del Vallès (1901), participà en la Federació Agrícola Catalana-Balear i fou també un dels fundadors de la Unió de Colliters d’Avellana del Vallès (1912). També va ser membre de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès, designat per la Secció d’Agricultura de l’entitat (1907). (CBM i JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Josep Badia i Moret (1986): L’Ametlla del Vallès, 1835-1935. Un segle de gestió municipal, l’Ametlla del Vallès, pàg. 78.
Eugeni Xammar (1974): Seixanta anys d’anar pel món, Barcelona, Ed. Pòrtic, pàg. 32-33.
Jordi Planas i Maresma (1991): Propietaris organitzats. Estudi de la Cambra Agrícola del Vallès (1901-1935), Ajuntament de Granollers.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental