AYMERICH I CORTILLAS, JOSEP

(l'Ametlla del Vallès, 1945 - 2022)

Alcalde de L'AMETLLA DEL VALLÈS:
09-11-1974  -  19-04-1979

Director comercial en diverses empreses de la comarca. El 9 de novembre de 1974 fou nomenat alcalde de l’Ametlla pel governador civil, Rodolfo Martín Villa, i assumí el càrrec amb un equip format per Daniel Draper*, Jaume Marquès, Josep Canudas, Pere Jofre i Josep Permanyer Boter. Fou el darrer alcalde abans de les primeres eleccions municipals democràtiques (1979). Durant el seu mandat va haver d’afrontar la mobilització ciutadana que es produí en els anys de la transició política després de la mort del general Franco. Una de les associacions més actives fou l’Associació de Veïns de l’Ametlla, que va arribar a tenir prop de tres-cents socis, en un moment que el municipi no passava de mil cinc-cents veïns i que va aconseguir que l’ajuntament li cedís un local (l’antic escorxador) i que hagués de discutir amb ells temes del govern municipal. Això es va fer a desgrat de l’alcalde, el qual en unes declaracions a la revista local Enllà (desembre 1976) manifestava sobre l’assistència dels veïns als plens: "No crec que tingui de venir ningú; és més, jo no els deixaria entrar, ja que crec que és una forma de coacció envers els nostres consellers". El 7 d’octubre de 1978 convocà els veïns a un referèndum perquè decidissin sobre la continuïtat del consistori fins a la celebració d’eleccions, però les seccions locals dels partits polítics que es començaven a organitzar (PSC, PSUC, CiU) ho van considerar una iniciativa totalment il·legal i van fer campanya per l’abstenció: van votar 547 persones (aproximadament la meitat dels convocats), de les quals 509 foren favorables a la continuïtat. Durant el seu mandat es declararen urbanitzables les àrees del Serrat, la Miranda, Can Reixach, Turons del Vallès, Montguit, Sant Genís, les Roquetes, la Fustera i el Pinar de Rosanes; es recobrà l’administració del cementiri, que des de l’any 1939 havia passat a dependre de la parròquia, i va tenir lloc la compra de l’edifici La Sala, annex al Cafè Bassa, que durant més de seixanta anys va ser el local social dedicat als actes públics: teatre, cinema i sala de ball. (CBM)