ALBĂ“
ALBĂ“ I CORRONS, NĂšRIA

(la Garriga, 1930)

Alcaldessa de LA GARRIGA:
09-04-1979  -  30-06-1987

Foto: arxiu familiar.

Llicenciada en pedagogia i escriptora. Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (de la qual va ser vicepresidenta l'any 2003), de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya i del PEN Club. La docència i la literatura han marcat gran part de la seva vida. El 1955 va començar a fer classes de català, juntament amb tres professors més, al Temple Romà de Vic, tot i l’amenaça constant de la censura. Continuà exercint com a professora els anys seixanta, durant els quals va ampliar la seva formació (estudis d’anglès i italià, i també de filologia catalana) i es va definir la seva adscripció al socialisme. La seva faceta literària (poesia, novel·la, literatura infantil i juvenil, etc.), per la qual ha estat guardonada en diverses ocasions (premis Caravel·la de poesia, 1979; Vaixell de vapor, 1984; Guillem Viladot, 1995, entre altres) i li ha merescut el reconeixement de la crítica i els lectors, es defineix en aquesta època. Amb els anys, compaginarà aquesta activitat amb l’ensenyament i també la política. Va patir de primera mà els efectes de la Guerra Civil, amb l’assassinat de l’avi matern, Josep Corrons i Dalmau, i del seu pare, Xavier Albó i Molins, l'any 1936. L’anticatalanisme del règim franquista determinà la seva opció política catalanista d’esquerres, la qual refermà al final dels anys quaranta en iniciar els estudis universitaris amb la llicenciatura en pedagogia. Va ser alcaldessa de la Garriga des del 1979 fins al 1987, tot i que en un principi no tenia intenció d’optar al càrrec; havia assumit la sotsdirecció de l’escola Sant Lluís Gonçaga de la Garriga i havia reprès els estudis de filologia catalana. L’any mateix de les eleccions va conèixer Francesc Viñas, estudiant de filologia catalana i cap dels socialistes de la Garriga, que posteriorment tindria un paper molt important durant el seu mandat com a alcaldessa. S’havia format una coalició d’esquerres (socialistes, comunistes i alguns independents) per optar a l’alcaldia, i acceptà formar part de la llista. El cap de llista, Joan Garriga i Andreu, independent, no acceptà la candidatura (per desavinences amb alguns dels seus membres i amb alguns punts programàtics) i, d'aquesta manera, Núria Albó acabà per encapçalar-la, també com a independent. Va obtenir una victòria molt ajustada sobre CiU i en les eleccions de 1983 va repetir com a cap de llista (en aquesta ocasió del PSC, partit en el qual va començar a militar l'any 1980) i va obtenir la majoria absoluta. Des de l’alcaldia es donà molta importància a l’ensenyament, l’assistència sanitària, l’entorn i la qualitat de vida. Pel que fa a les obres públiques, cal destacar la millora de la xarxa de clavegueram i la reforma de la plaça de l’Església. Una de les actuacions més destacables es portà a terme a la zona escola de can Violí, amb el pavelló esportiu (1982) l'Institut Manuel Blancafort (1985), l'escola Tagamanent i l'avinguda Onze de Setembre, que enllaça amb la zona del Passeig passant per sota la via. També es portà a terme la renovació de l’Escola de Música i es construí el Centre d'Atenció Primària. El 1981 tenia lloc a l’ajuntament de la Garriga el primer casament civil d’Espanya fet per un alcalde, i l'any 1983 la Garriga acollia la Primera Trobada d'Alcaldesses de Catalunya. En l’àmbit cultural, es va revitalitzar l’agenda d’activitats (Premi de pintura Fornells-Pla, exposicions a la sala municipal, calendari de festes, etc.), i alhora s'assistia a una recuperació del teixit associatiu del municipi. Les eleccions municipals de 1987 van donar la victòria a la llista de CiU, encapçalada per l’independent Alfred Vilar*, el qual va ser alcalde de la Garriga fins al maig de 2003. En les eleccions de juny de 1987 fou elegida diputada provincial pel PSC, com a representant del partit judicial de Granollers. Ocupà el càrrec del juliol de 1987 fins al juliol de 1991 i formà part de la Comissió de Cultura, de la de Cooperació i de la Comissió de Govern. També ha continuat la seva faceta d’escriptora, que manté actualment. (SVA)

BIBLIOGRAFIA:

Núria Albó et al. (1989): Les dones i la política: alcaldesses i regidores de Catalunya, Barcelona, Edicions La Magrana/Edicions 62.
Jaume Sesé (1990): Lloc de pas. Síntesi històrica de la Garriga, Monografies Contrapunt, Sant Cugat del Vallès, editorial Rourich.
www.escriptors.com

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental