BARANG√Č
BARANG√Č I BACHS, JOSEP

(Granollers, 1865 ‚Äď 1927)

Alcalde de GRANOLLERS:
01-01-1902  -  16-02-1903
01-01-1912  -  01-01-1914
25-10-1917  -  29-11-1917
18-03-1924  -  09-12-1926

Foto: La Gralla, 1926 (HMG)

Fabricant. Propietari d'una de les f√†briques de sabons m√©s importants d'Espanya al comen√ßament del segle XX. L'empresa fou fundada pel seu pare, Esteve Barang√© i Roca (Granollers, 1836-1913), operari d'una saboneria de Granollers que l'any 1862 va decidir establir-se pel seu compte. El negoci va anar creixent progressivament fins a tenir, a m√©s de la planta de producci√≥ de sabons de Granollers, f√†briques a la Sagrera, Girona i, des de l'any 1907, una gran f√†brica d'olis vegetals a Sants, que els fills d'Esteve Barang√©, continuadors del negoci, van comprar. L'any 1913 constitu√Įren l'empresa en societat an√≤nima, amb un capital social d'un mili√≥ de pessetes, i el consell d'administraci√≥ format pels quatre germans: Josep, que era el primog√®nit, Agust√≠, Esteve i Joan Barang√© i Bachs. L'expansi√≥ del negoci continu√† fins a situar-se, cap al 1930, ‚Äúal capdamunt de la saboneria de Barcelona i en llocs molt destacats de la ind√ļstria sabonera espanyola‚ÄĚ (Ramon, 1997: 130). Des de 1921, Josep Barang√© formava part del consell d'administraci√≥ del Banc de Granollers. Va ser un dels primers contribuents per propietat urbana a Granollers i tamb√© tenia terres a Cardedeu (el seu germ√† Esteve n'era un dels primers contribuents r√ļstics, amb una quarantena d'hect√†rees de terra), on feia estades sovintejades, i tamb√© a Montorn√®s. Despr√©s que el seu pare deix√©s el c√†rrec de regidor de l'Ajuntament de Granollers (1879-1892), l'any 1895 Josep Barang√© ja entr√† a l'Ajuntament com a regidor i es convert√≠ en un ‚Äúelemento important√≠simo, uno de los factores en que ha de contarse para todo cuanto concierne √° la pol√≠tica de la localidad‚ÄĚ (La Granolaria, 28.7.1895). Dos anys despr√©s fou elegit alcalde, c√†rrec que va ocupar en cinc ocasions: del 1897 al 1899, del 1902 al 1903, del 1912 al 1914, de l'octubre al novembre de 1917 i del 1924 al 1927. Tamb√© fou diputat provincial del 1905 al 1909: es present√† a les eleccions del mar√ß de 1905 pel districte de Vic i Granollers dins de la candidatura mon√†rquica i result√† elegit per 5.071 vots quan feia m√©s de trenta anys que cap granoller√≠ era diputat provincial (La Granolaria, 18.3.1905). Ocup√† el c√†rrec del 25 d'abril de 1905 fins al 30 de novembre de 1909 i form√† part de la Comissi√≥ auxiliar d'Actes, de la Comissi√≥ d'Hisenda i de la Comissi√≥ per al Foment de l'Agricultura. Tot i que va fer les primeres campanyes pol√≠tiques al costat dels conservadors, aviat va passar al partit liberal, que a Granollers, al final del segle XIX, estava dirigit per Clusella. L'any 1895 ja es comentava que ‚Äúentre el fusionismo local, Barang√© es quiz√° despu√©s del Sr. Clusella la personalidad m√°s importante, la de m√°s relieve, la de m√°s val√≠a bajo todos conceptos. Casi podr√≠a asegurarse que al grupo aquel es el que le aporta m√°s simpat√≠as, m√°s vigor, m√°s fuerza. Sin √©l es muy probable que el fusionismo quedara en cuadro‚ÄĚ (La Granolaria, 28.7.1895). Tot i la seva vinculaci√≥ amb el partit liberal, no tenia unes idees pol√≠tiques predeterminades i diversos partits van intentar atreure'l cap a les seves formacions; com a resultat, va tenir una traject√≤ria poc lineal i for√ßa independent. L'any 1917, per exemple, form√† part de la candidatura Acci√≥ Granollerina i durant la dictadura de Primo de Rivera, mentre era alcalde de Granollers, va ser el cap de la Uni√≥n Patri√≥tica. Fou fundador de la societat recreativa l'Alhambra de Granollers. Va ser soci de la Cambra Agr√≠cola del Vall√®s, per√≤ la seva defensa dels interessos granollerins el port√† a separar-se'n, despr√©s d'acusar-la d'actuar ‚Äúaislada y sin contacto alguno con la poblaci√≥n de Granollers, como si fuesen opuestos y contrarios sus intereses‚ÄĚ (El Vall√®s Nou, 14.12.1913); tamb√© fou soci de la Lliga de Propietaris de Montorn√®s. El 1926, durant el seu darrer mandat, va tenir lloc la inauguraci√≥ de la Biblioteca Popular pel Rei Alfons XIII, amb la pres√®ncia de les infantes Cristina i Beatriu i del cap de Govern, el general Primo de Rivera. Quan l'any seg√ľent va morir, encara exercint el c√†rrec d'alcalde, Josep M. Xiol deia que ‚Äúpotser seria impossible de trobar una persona m√©s coneguda i m√©s estimada de tots que en Barang√© [...] en la seva llarga vida p√ļblica, ell √©s dels pocs homes que no deixa un enemic, puix que comptava amb l'amistat, la veneraci√≥ i el respecte dels seus propis adversaris pol√≠tics‚ÄĚ, tal com va demostrar Amador Garrell en descriure'l com ‚Äúun bon granoller√≠‚ÄĚ (La Gralla, 22.5.1927). El seu enterrament fou la manifestaci√≥ de dol m√©s important que s'havia vist fins aleshores a Granollers i en un dels plens municipals que es celebraren immediatament despr√©s de la seva mort, el consistori va acordar, a proposta de Francesc Torras i Vill√†*, donar el seu nom al carrer de Sant Eduard, que amb les obres projectades del canvi d'estaci√≥ de ferrocarril, s'havia de convertir en una de les principals places del centre de la ciutat. (MFG i JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Fernández García, Mariano (1999): La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu de Granollers (1881-1936), Granollers, Ajuntament de Granollers.
Garrell, Esteve (1927): ‚ÄúEls humils or√≠gens de les ind√ļstries de Granollers‚ÄĚ, Publicacions La Gralla, Granollers, p√†g. 43-45.
Garriga i Andreu, Joan (2003): Granollers, caciquisme i fractura democràtica (1848-1939), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Joseph i Mayol, Miquel (1970): La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca), Barcelona, Ed. Pòrtic, pàg. 83-84.
Ramon i Mu√Īoz, Ramon (1997): ‚ÄúLa ind√ļstria sabonera de Barcelona en el context saboner espanyol, 1856-1935‚ÄĚ, a: Joan Roca i Albert (coord.), La formaci√≥ del cintur√≥ industrial de Barcelona, Barcelona, Institut Municipal d'Hist√≤ria de Barcelona - Proa, p√†g. 117-132.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental