TORRAS
TORRAS I VILLÀ, FRANCESC

(Granollers, 1883 ‚Äď Barcelona, 1979)

Alcalde de GRANOLLERS:
30-01-1916  -  05-05-1917

Foto: La Gralla, 1926 (HMG)

Fabricant. Fill de l'industrial t√®xtil Joan Torras i Berg√© (1852-1900), que fou alcalde de Granollers el 1887 i el 1890, pel partit liberal, va continuar l'activitat empresarial del pare i sobretot la pol√≠tica, en la qual sobresort√≠ i deix√† la petjada m√©s important. A causa de la mort del pare, quan nom√©s tenia 16 anys va haver de suspendre els estudis per posar-se al capdavant de la f√†brica juntament amb la seva mare, Marta Vill√†. Va transformar la f√†brica i la va engrandir progressivament, al mateix temps que participava de manera cada vegada m√©s intensa en la vida pol√≠tica. Va iniciar-se en la pol√≠tica local l'any 1909, i va arribar a diputat a Corts (1920-1923), moment en qu√® trasllad√† la seva resid√®ncia a Barcelona. Fou el cap visible d'un moviment renovador que el 1909, amb la Candidatura Popular, es present√† com a alternativa al ‚Äúcaciquisme a l'antiga‚ÄĚ i que va aconseguir l'elecci√≥ de sis regidors: Francesc Torras, Joan Pineda, Manuel Puntas, Ferran Ca√Īellas, Josep Coma i Dom√®nec Jonch. Antoni Sarroca* va ser l'alcalde i ell, amb tan sols 27 anys, primer tinent d'alcalde i alcalde accidental en dos per√≠odes l'any 1910. L'any 1912 es present√† a les eleccions municipals per la Coalici√≥ Liberal juntament amb Josep Barang√©*, que result√† elegit alcalde. Ell continu√† com a regidor, i en les eleccions de 1915 es present√† per la Coalici√≥ Liberal Democr√†tica. El seu germ√† Paul√≠*, que tamb√© formava part de la candidatura, pass√† a ser el tercer tinent d'alcalde en el nou consistori i ell fou nomenat alcalde de Granollers per Reial Ordre del ministre de Governaci√≥ el 30 de gener de 1916, com a conseq√ľ√®ncia de la dimissi√≥ de Manuel Pag√®s*. Va redre√ßar la situaci√≥ prec√†ria de la hisenda municipal i va iniciar una nova etapa en el govern municipal que es perllong√† fins al final de la dictadura de Primo de Rivera, at√®s que despr√©s de deixar l'alcaldia, va seguir controlant els afers municipals des dels seus c√†rrecs de diputat provincial (1917-1921 i de nou 1924-1930) i de diputat a Corts per Granollers (1920-1923), que simultanej√† amb el c√†rrec de regidor, o b√© per mitj√† del seu germ√† Paul√≠, que fou alcalde de Granollers del 1920 al 1922 i del 1927 al 1930. Aquest control del poder local i el seu protagonisme en les lluites pol√≠tiques fent dels interessos de Granollers una bandera (va popularitzar l'esl√≤gan Tot per a Granollers) van donar lloc a l'anomenat torrisme, amb qu√® s'identificaven els seus seguidors en la pol√≠tica local. Tot i que va passar per diferents partits pol√≠tics (des dels republicans radicals de Lerroux ‚Äďa qui va invitar a casa seva l'any 1904‚Äď, fins a la Uni√≥n Mon√°quica Nacional, passant per la Lliga Regionalista) i podia ser qualificat de ‚Äúsaltimbanqui de la pol√≠tica‚ÄĚ (Renovaci√≥, 8.7.1917), va ser essencialment un pol√≠tic liberal af√≠ a Santiago Alba, i oposat als regionalistes de la Lliga, que a la comarca estaven agrupats entorn de la Cambra Agr√≠cola del Vall√®s i que tenien un altre diputat amb una forta personalitat: Santiago de Riba i d'Espa√Īa, amb el qual va tenir repetits enfrontaments. Se li coneixen algunes manifestacions contra el catal√† i a favor del ‚Äúlenguaje oficial‚ÄĚ i tamb√© contra la Mancomunitat, perqu√® segons ell mateix deia p√ļblicament ‚Äútots els espanyols tenim d'√©sser protegits i regits per les mateixes Lleis‚ÄĚ (Diari de Granollers, 10.5.1928), i s'opos√† al trasp√†s de serveis de la Diputaci√≥ a la Mancomunitat, amb l'argument que eren contraris a l'autonomia provincial i que perjudicaven les hisendes dels ajuntaments. A m√©s, critic√† l'aband√≥ en qu√® la Mancomunitat havia tingut Granollers i altres pobles del districte per motius partidistes. Des de la Lliga, per contra, s'acus√† repetidament l'Ajuntament de Granollers d'endeutar-se i de no pagar la contribuci√≥ corresponent a la Mancomunitat des del moment en qu√® ell n'exerc√≠ el control. Fent abstracci√≥ de les seves idees pol√≠tiques, La Gralla (25.3.1923) afirmava que ‚Äúl'intervenci√≥ que en els afers p√ļblics ha tingut en Torras [...] ha cristal¬∑litzat sempre [...] en la pru√Įja de cercar, per a la nostra poblaci√≥, tots els aventatges, totes les prosperitats, totes les valors ‚Äďmorals i materials‚Äď que fessin engrandir Granollers, des de tots i cada un dels llocs per ell ocupats‚ÄĚ, fet pel qual era conegut arreu no pels seus noms i cognoms, sin√≥ per en Torras de Granollers. Entre les actuacions m√©s destacables, cal esmentar la creaci√≥ del Col¬∑legi municipal de Segona Ensenyan√ßa, del qual fou el primer promotor; la important transformaci√≥ urban√≠stica de Granollers (construcci√≥ de voravies, empedrat de la carretera, xarxa de clavegueram, pont sobre el Congost a la carretera de Barcelona), que en els anys 1920 va suposar un empr√®stit de l'Ajuntament per valor de dos milions de pessetes, que fou for√ßa pol√®mic; l'annexi√≥ del barri del Lledoner del municipi ve√≠ de les Franqueses (1922), que fou una iniciativa personal seva, i m√©s tard la del municipi de Palou (1928), i el nomenament de ciutat per a Granollers (decret del 7 de mar√ß de 1922). El 15 de mar√ß de 1923, un any despr√©s d'aconseguir per a Granollers el t√≠tol de ciutat, l'Ajuntament acord√† nomenar-lo Fill Predilecte de la ciutat; un any despr√©s, se li f√©u entrega d'un √†lbum amb un pergam√≠ honor√≠fic i un plec de dues mil signatures de conve√Įns que volien adherir-se a l'homenatge, i l'arquitecte municipal, Manuel J. Raspall, va rebre l'enc√†rrec de fer una l√†pida commemorativa que es col¬∑loc√† a l'entrada del sal√≥ de l'alcaldia. Com a diputat provincial, va impulsar la construcci√≥ de diverses vies de comunicaci√≥ a la comarca, com ara la carretera de Granollers a l'Ametlla pel coll de la Manya i Canovelles, que fou motiu d'un multitudinari homenatge d'aquesta localitat el 29 de setembre de 1929; va ser un dels impulsors de la instal¬∑laci√≥ de la biblioteca popular de Granollers, inaugurada pel Rei Alfons XIII el 28 de novembre de 1926; fou tamb√© un dels membres del Comit√® Organitzador de l'Exposici√≥ Universal de 1929 a Barcelona, i va ser un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputaci√≥ de Barcelona, en la qual va ocupar el c√†rrec de vicepresident del consell d'administraci√≥ durant molts anys. El seu inter√®s pel m√≥n de les finances el port√† a ser tamb√© un dels fundadors del Banc de Granollers, del qual fou membre del consell d'administraci√≥ i president (1931), i tamb√© president de la Federaci√≥ Banc√†ria Local de Catalunya (1927). Fruit de tota aquesta activitat, el 12 de novembre de 1966, el governador civil de la prov√≠ncia li va fer entrega de la Medalla de l'Estalvi. Va ser elegit diputat a Corts pel districte de Granollers en les eleccions del 19 de desembre de 1920 per la Uni√≥n Mon√†rquica Nacional, enfront del candidat de la Lliga Regionalista, formaci√≥ que havia ven√ßut en totes les eleccions al districte des de l'any 1907. Segons Miquel Joseph, ‚Äúla neu fou la gran aliada del candidat triomfant‚ÄĚ, perqu√® ‚Äúels electors dels pobles, els habitants de les masies i llogarets allunyats de les meses on havien d'anar a votar, restaren a√Įllats en llurs cases per culpa de la neu; en canvi, l'electorat obrer, la majoria addicta a en Torras, que residia en els centres m√©s poblats, Granollers, Badalona i Mollet, acud√≠ a les urnes sense excepci√≥‚ÄĚ (p√†g. 139-141). En les seg√ľents eleccions, que van tenir lloc el 29 d'abril de 1923, el resultat afavor√≠ el candidat regionalista, Josep M. Trias de Bes; per√≤ Francesc Torras, que es presentava amb el suport dels radicals i d'alguns republicans nacionalistes, va protestar i denunci√† el robatori de diverses actes i el Tribunal Suprem dictamin√† la nul¬∑litat de l'elecci√≥ i una nova convocat√≤ria al districte, que va tenir lloc el 26 d'agost seg√ľent, per√≤ que ja no va tenir conseq√ľ√®ncies a causa de l'immediat adveniment de la dictadura del general Primo de Rivera. Nomenat diputat provincial del districte (1924), es convert√≠ en l'home fort de la dictadura a la comarca i amb el delegat governatiu, Jordi A. Villamide, dirigien la vida pol√≠tica i administrativa del districte i molt especialment de la ciutat de Granollers (Diari de Granollers, 4.7.1927). A la seva finca de Samal√ļs, on la fam√≠lia passava els estius, a vegades convocava l'alcalde i el secretari de Granollers per prendre les decisions m√©s transcendents. Despr√©s de la caiguda de la dictadura, a la Uni√≥ Liberal no se li perdon√† la col¬∑laboraci√≥ amb el r√®gim i en una assemblea extraordin√†ria que congreg√† un miler de persones i que fou considerada ‚Äúun dels actes pol√≠tics de m√©s import√†ncia realitzats a Granollers d'uns anys en√ß√†‚ÄĚ (La Gralla, 23.3.1930) fou cessat com a president, c√†rrec que havia exercit entre 1914 i 1916 i de 1927 a 1930 en la que fou l'entitat c√≠vica m√©s important del Granollers de l'√®poca. La campanya contra ell va arribar al si del nou consistori, que pocs dies despr√©s decid√≠ arrencar la placa de marbre col¬∑locada l'any 1924 en reconeixement dels serveis de Torras a la ciutat; al mateix temps, el carrer que des de 1928 portava el seu nom va tornar a rebre el nom anterior (Dr. Robert). Durant la Segona Rep√ļblica va actuar amb el suport del Partit Radical, encap√ßalant la Candidatura Proporcionalista, que no va aconseguir imposar-se al Partit Catalanista Republic√† liderat per Esteve Camillo*. L'esclat de la Guerra Civil es produ√≠ quan era fora de Granollers. Quan retorn√† va col¬∑laborar plenament amb el nou r√®gim i, entre altres actuacions, va treballar pel trasllat de la via de ferrocarril que travessava el carrer Girona (gestions que ja havia iniciat abans de la guerra) i per la construcci√≥ de la nova M√ļtua Nostra Senyora del Carme (Revista del Vall√©s, 23.12.1989). El 24 de gener de 1974, quan ja havia complert 90 anys, li fou concedida la Medalla d'Or de la ciutat. Uns dies m√©s tard, aprofitant el 35√® aniversari de l'ocupaci√≥ de Granollers per l'ex√®rcit franquista, fou inaugurat el parc municipal que porta el seu nom, at√®s que va cedir els terrenys i va aconseguir que la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputaci√≥ de Barcelona, de la qual era aleshores vicepresident honorari, deix√©s els nou milions de pessetes que faltaven per completar la donaci√≥ popular que serviria per a la construcci√≥ del parc. Era un dels primers contribuents per propietat urbana a Granollers. (JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Joan Caballeria i Padró (1999): Els personatges granollerins dels nostres carrers, Granollers, Serpic Creació SA, pàg. 65-66.
Francesc Cabana (1993): "Els Torras de Granollers", a: Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, vol. 2, pàg. 259-260.
Francesc Cabana (1997): Caixes i bancs de Catalunya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, vol. 2: pàg. 212-217 i vol. 4: pàg. 88.
Josep Farnés i Sararols; Lluís Tintó i Espelt (1981): Crònica de la Unió Liberal, Granollers, Ajuntament de Granollers.
Mariano Fernández García (1999): La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors de l teixit associatiu de Granollers (1881-1936), Granollers, Ajuntament de Granollers.
Margarida Forns i Casacuberta (1990): El Torrisme, mimeo.
Esteve Garrell (1927): ‚ÄúEls humils or√≠gens de les ind√ļstries de Granollers‚ÄĚ, Publicacions La Gralla,p√†g. 31-33.
Joan Garriga i Andreu (2003): Granollers, caciquisme i fractura democràtica (1848-1939), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Miquel Joseph (1970): La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca), Ed. Pòrtic, Barcelona, pàg. 97.
Jordi Planas i Maresma (2005): "Els inicis del catalanisme a Granollers i al Vallès Oriental", Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers 2004, Associació Cultural de Granollers, Granollers.
Ferran Salamero (1980): ‚ÄúTransformacions de Granollers a trav√©s de la pol√≠tica. Llarga traject√≤ria de Francisco Torras Vill√† (1883-1979)‚ÄĚ, pon√®ncia presentada al Centre d'Estudis de Granollers el 7.1.1980 (resum a Revista del Vall√©s, 12.1.1980).

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental