CUNILLERA I FARNÉS, ANTONI

(Granollers, 1872 – Lliçà de Vall, 1936)

Alcalde de GRANOLLERS:
03-05-1927  -  29-08-1927

Confiter. Fou propietari d'un dels establiments més antics de Granollers, fundat a començament del segle XIX per Avel·lí Torent i per això conegut durant molt de temps com ca l'Avel·lí. Segons explica Esteve Garrell, el seu pare, Joaquim Cunillera i Pieri, que era natural de Marçà, va adquirir la botiga de confiteria i adrogueria cap al 1870 “i ell i els seus fills –particularment l'hereu, avui batlle de la ciutat, educats tots en el treball– l'han acreditada fins a fer-ne el primer establiment de confiteria i per a la venda de queviures i a l'engròs”. També fou el propietari i director del Gran Hotel Casino del Parc de Tona i un dels primers contribuents per propietat urbana a Granollers. Va ser president de la societat recreativa L'Alhambra (1902). Estava casat amb Carme Barangé i Bachs, germana del que fou alcalde i diputat provincial Josep Barangé*, i treballà com a viatjant per Fills de Barangé, S.A., mentre les seves germanes Mercè i Josepa s'encarregaven de la confiteria. Fou alcalde de Granollers del maig a l'agost de 1927 i tinent d'alcalde en diversos moments. Membre del partit Liberal (era el cap de la minoria liberal el 1930), durant la dictadura del general Primo de Rivera va ser designat assessor del cap local de la Unió Patriòtica, càrrec que no va acceptar (1927). Quan el 1925 el sometent de Granollers es reorganitzà –després d'haver estat dissolt arran dels fets de la Setmana Tràgica– va ser caporal del districte. Fou aquest any que morí el seu pare (la seva esposa havia mort l'any 1919). Va viure els darrers anys a casa seva, al carrer del Portalet, amb la seva filla Eulàlia i el seu nét Jaume Traserra i Cunillera, que anys més tard seria bisbe de Solsona. Va morir assassinat pels revolucionaris el 13 de setembre de 1936 a Lliçà de Vall. (MFG)