ROSÀS I MACIÀ, ALBERT

(Sant Feliu de Codines, 1875 - Sant Cugat del Vallès, 1960)

Alcalde de GRANOLLERS:
17-03-1930  -  29-09-1930

Propietari rural. Nascut a Sant Feliu de Codines, on va ser regidor de l'Ajuntament i un dels fundadors de l’Ateneu Feliuà (1902), del qual fou membre de la junta durant alguns anys, l'any 1917 va traslladar-se a viure a Granollers. Fou l’únic fill supervivent de Josep Rosàs i Mas, que havia estat alcalde i jutge municipal durant quinze anys seguits a Sant Feliu de Codines, i que va morir l'any 1914: Joan, el primogènit, va morir solter l’any 1888, així com també la seva germana Assumpta, i l’altra germana, Sofia, va morir l’any 1912. Va heretar diverses finques a la comarca del Vallès Oriental: el mas Rosàs (87 ha), el mas Vidal del Roure (15 ha) i una petita finca de 5 ha de conreu del mas Ragasol a Santa Eulàlia de Ronçana; el mas Coch (9 ha) i el mas Sabater (15 ha) als termes de Lliçà d’Amunt i Canovelles, i altres finques de menor importància. A can Rosàs, juntament amb el seu cosí Manel Ferrer, l’any 1909 va començar l’elaboració de xampany, inicialment per al consum propi, però a partir de 1914, amb l’assessorament del seu amic Manuel Raventós, començaren la construcció de la primera cava subterrània amb capacitat per a 4.000 ampolles i van establir una petita indústria. L’any 1920 en començaren la comercialització i, segons explica Tomàs Coll, “l’any 1936, quan aquest xampany, amb el nom de Montbuy, ja començava a tenir certa rellevància, esclatà la guerra i tot se n’anà en orris”. Albert Rosàs també va idear una màquina de trencar i destriar ametlles adaptable per a petits comerciants i pagesos, que guanyà una medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 i que va ser patentada a diversos països. Construïda a la foneria Trullàs de Granollers, fou presentada a les juntes directives de la Cambra Agrícola del Vallès i del IACSI en un acte que va tenir lloc als tallers del constructor el 15 de setembre de 1928. També va patentar una màquina trencadora per a avellana i pinyó i un classificador per mides per a tota mena de fruita de reduïdes proporcions. Formà part del Consell de Repoblació Forestal creat per la Mancomunitat l’any 1921 i en els anys trenta, a més de ser membre de la junta de la Cambra Agrícola del Vallès (1919-1935) i del IACSI (1931-1933), també formà part de l’Associació de Propietaris del partit judicial de Granollers. Afí al regionalisme, a començament del segle era un dels habituals de la impremta Joseph de Granollers, en la qual els dies de mercat es reunien els propietaris i també alguns fabricants de la comarca que professaven aquest ideari. Va col·laborar amb el periòdic catalanista de Granollers Gent d'Ara, on publicà una sèrie d'articles sobre agronomia. Fou alcalde de Granollers per Reial Ordre just després de la caiguda de la dictadura del general Primo de Rivera: des del primer de març fins al 29 de setembre de l’any 1930. Amb Jaume Serra i Dachs com a primer tinent d'alcalde i Pere Pineda com a secretari, fou l'únic període en què la Lliga controlà el govern de la ciutat. Va iniciar el seu mandat amb una promesa de "pacificació, ja que a la Casa de la Ciutat seran tractats amb el mateix respecte i atencions els homes de la dreta, del centre i de l'esquerra" (Crònica, 15.3.1930) i també de posar ordre a les finances municipals, "puix que s'han establert despeses extraordinàries, augment de personal i demés, que han obligat a reforçar els ingressos amb una forma desproporcionada a la capacitat tributària dels veïns de nostra ciutat [... i] solucionar de la millor manera possible l'emprèstit, aquesta càrrega feixuga que com llosa de plom pesa damunt del poble" (Acció, 20.4.1930), al·ludint a l'emprèstit de dos milions de pessetes que havia contractat l'any 1928 l'anterior alcalde, Paulí Torras i Villà*. Tanmateix, el seu mandat no fou exempte de polèmica, sobretot arran de la destitució del segon tinent d'alcalde, Manuel Pagès*, que va tenir la solidaritat d'un nombrós grup de veïns, i es posà en contra una part important del consistori, fet que probablement va determinar la seva pròpia destitució. Algunes veus atribuïen al seu "fracàs sorollós" al capdavant del consistori que decidís marxar de Granollers. L’any 1933 traslladaria la residència a Sant Cugat, d'on la seva esposa, Montserrat Majó i Mas, era filla (can Majó de Valldoreix), i també en fou alcalde de 1945 a 1947. Poc abans de deixar Granollers, el 1932, va participar en la reconstitució de la Lliga Regionalista a la ciutat. (JPM)