ROVIRA
ROVIRA I PLA, JOAN

(Granollers, 1900 – 1977)

Alcalde de GRANOLLERS:
16-07-1937  -  05-10-1937

Foto: arxiu familiar.

Obrer industrial. Fill de Francesc Rovira, natural de Lliçà, que treballava de teixidor a la fàbrica Vda. Torras de Granollers, i de Francesca Pla, de les Franqueses. Al començament de la Guerra Civil estava sense feina i vivia al carrer Dr. Wilson de Granollers, juntament amb els seus pares i amb la seva esposa, Maria Monràs i Busom, que treballava de teixidora a la fàbrica de J. Comas, i els seus dos fills de curta edat: Antònia i Miquel. Membre de la CNT, fou alcalde de Granollers del 16 de juliol al 5 d’octubre de 1937. Va assumir el càrrec com a conseqüència de la destitució i detenció de Manuel Fabregat* per ordre del delegat d’Ordre Públic de Granollers i comarca, el qual, després dels Fets de Maig, fou enviat a Granollers amb la missió de desarmar la rereguarda i destituir i detenir els regidors de la CNT. La sessió del 16 de juliol fou convocada i presidida per ell, i un cop destituïts els regidors de la CNT, la federació local del sindicat va prendre l’acord de col·laborar igualment amb l’Ajuntament i va designar sis altres afiliats per substituir-los. Aquella mateixa tarda el delegat d’Ordre Públic els declarà possessionats dels càrrecs i Joan Rovira i Pla fou designat per ocupar l’alcaldia interinament, fins a l’elecció definitiva, atès que els altres regidors volien consultar els seus respectius partits. Aleshores ell manifestà que “l’única cosa que desitja és que hi hagi unió i compenetració entre tots els companys que formen l’Ajuntament” i el delegat li demanà col·laboració a l’hora de desarmar la rereguarda. Tres dies després va tenir lloc la sessió extraordinària per procedir a l’elecció de càrrecs i Joan Rovira assumí l’alcaldia fins que, dos mesos més tard, els regidors destituïts foren rehabilitats. En la sessió del 4 d’octubre de 1937 es llegiren tres escrits de la federació local de la CNT que disposaven el cessament de Joan Rovira, Fidel Tuset i Miquel Badia, que el govern municipal va acceptar, i l’endemà Joan Rovira va presidir la darrera sessió com a alcalde per donar possessió als nous regidors i elegir alcalde, càrrec que va recaure de nou en Manuel Fabregat. Durant els mesos en què Joan Rovira exercí d’alcalde la ciutat es trobava en una precarietat econòmica extrema. Els regidors es mostren molt preocupats per la situació molt greu d’atur a la construcció, però amb els pressupostos municipals no es pot emprendre cap obra i tampoc no es pot accedir a una subvenció, per la falta d’ordenació pressupostària. També és cada cop més preocupant la situació dels proveïments, per l’escassedat de queviures i la falta de gasolina, que dificulta el subministrament, així com altres serveis municipals. Poc abans d’acabar el mandat, un regidor informa que “proveïments està passant una situació més que greu, angoixosa, doncs manquen gairebé tots els articles de primera necessitat, i aquest estat pot derivar en una qüestió d’ordre públic” (acta 22.9.1937). Aquesta situació, lluny de corregir-se, es deteriorà encara més en els mesos següents i derivà cap a un enfrontament amb els pagesos de Palou, que van amenaçar de segregar-se de Granollers. Després del seu cessament va treballar a l'empresa tèxtil Torras del carrer Josep Umbert. Quan el 28 de gener de 1939 les tropes franquistes van ocupar Granollers ell era en una columna al bosc de can Comes de Lliçà d'Amunt. Va ser capturat i enviat al convent dels pares franciscans de la plaça de la Muntanya; però va aconseguir escapar-se. Va estar uns dies amagat a Granollers i després va marxar a Llinars del Vallès, on va trobar feina en un mas. Pocs dies després va ser descobert; però de nou aconseguí fer-se escàpol mentre era perseguit a trets. Va marxar cap a França i va ser conduït al camp de concentració d'Argelers. Va poder sortir-ne quan un familiar d'uns amics de Granollers li donà feina a la seva casa de pagès de Caudiès-de-Fenouillèdes. Hi va viure fins al 1941, quan es traslladà a Maury. Va mantenir contactes amb la resistència a l'exili, que celebrava reunions a l'hotel Continental de Perpinyà. A partir del 1948, la seva esposa i fills travessaven sovint la frontera francesa per anar-lo a veure. Va poder tornar a Granollers l'any 1966; però per precaució es va estimar més deixar la seva casa del centre de la ciutat (al carrer Wilson, actual carrer Guayaquil) i fer-se una casa en una parcel·la que tenia a Palou (encara avui coneguda com can Rovira), on va morir l'any 1977. (JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Joan Garriga i altres (1989): Granollers, 1936-1939: Conflicte revolucionari i bèl·lic, 2 vols., Oikos-Tau, Vilassar de Mar.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental