CAMPS
CAMPS I PUNTAS, FRANCESC

(Granollers, 1896 – 1973)

Alcalde de GRANOLLERS:
23-02-1947  -  07-06-1950

Foto: Carlos PĂ©rez de Rozas / HMG.

Metge, de coneguda família granollerina, durant la Guerra Civil va actuar en suport del Socorro Blanco i sembla que a l’acabament de la guerra va entrar a la ciutat amb el cos d’exèrcit marroquí. Home molt religiós, procedent de les files tradicionalistes, fou militant i cap de la delegació comarcal de sanitat de FET y de las JONS, i després, ja com a alcalde de Granollers, fou cap local i comarcal de FET y de las JONS, càrrecs dels quals el governador civil, Eduardo Baeza, el va substituir per Jaume Raich i Serra*, que el 30 de juny de 1950 també el substituiria a l’alcaldia. Va ser alcalde de la Comissió Gestora formada el 23 de febrer de 1947, i de nou en el primer Ajuntament que es formà sense les característiques de gestora, el 6 de febrer de 1949, fins al 30 de juny de 1950. Fins poc abans de ser nomenat alcalde va residir a la veïna població de Vilanova del Vallès. Compaginà l’alcaldia amb la presidència del Casino de Granollers. Continuà les gestions iniciades per Sagalés a Madrid, quant a les millores urbanes i especialment en l’electrificació de la línia MZA i la permuta de terrenys per a la nova estació, una transacció que s’havia fet durant la República. El juny de 1947, el general Franco, acompanyat de la seva dona i la seva filla, i de destacades personalitats militars, es va aturar per primera vegada a Granollers. Una breu aturada, ja que estava de pas en direcció a Vic, però que va permetre mobilitzar tota la ciutat per lloar el Caudillo a la plaça de los Caidos (actualment de la Corona), on Camps i Puntas va oferir a Franco la Medalla d’Or de la Ciutat, que li fou lliurada al cap de dos anys en un acte a Barcelona. Durant el seu mandat va ser inaugurat un nou magatzem, molí i oficines de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. L’any 1949 va mantenir un dur enfrontament amb la publicació tradicionalista El Correo Catalán, i de manera especial contra el seu director, el també granollerí Claudi Colomer i Marquès, per una nota de premsa en relació amb l’alcalde i les eleccions a diputats provincials, que es considerà inexacta i va fer que l’Ajuntament tanqués files en defensa de l’alcalde. El contenciós era, en el fons, el resultat de les tensions internes dintre del mateix règim, i en aquest cas per causa del control econòmic i polític al partit judicial de Granollers. Alguns motius de la seva susbtitució també apunten com a causes l’autorització d’un carnaval que no agradà a persones fidels als principis més ortodoxos del règim i també l’obstrucció, més o menys forta, a la cessió de la Unió Liberal a FET y de las JONS. (JGA)

BIBLIOGRAFIA:

Garriga i Andreu, Joan: Franquisme i poder polĂ­tic a Granollers, 1939-1975, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
Garriga i Andreu, Joan: “El franquisme a Granollers: els òrgans de poder polític.” Ponències. Anuari del Centre d’Estudis de Granollers 2000, Granollers, 2001, pàg. 71-102.
Marín i Corbera, Martí: Els ajuntaments franquistes a Catalunya, Política i administració municipal, 1938-1979, Lleida, Pàgès Editors, 2000, pàg. 503.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental