CARRERAS I PUIGDELLIURE, ANDREU

(Parets del Vallès, 1944)

Alcalde de LLIÇÀ DE VALL:
11-11-1986  -  13-06-2015

Resident a Lliçà de Vall des de 1962. Abans d’accedir a l'alcaldia era cap de logística dels laboratoris Inibsa de Lliçà de Vall. El 21 de desembre de 1979 entrà a l’Ajuntament com a independent dins la candidatura de CiU, substituïnt el regidor Josep Puig i Grau. Fou regidor adjunt a l’alcaldia i més tard regidor d’urbanisme. El novembre de 1986 va ocupar interinament l’alcaldia en substitució de Joan Mas*, que s’havia hagut de retirar a causa d’un greu accident de trànsit. A les eleccions de 1987 va ser elegit alcalde per la llista de CiU amb el 74,5% dels vots. El 1989 s'afilià a CDC. A les eleccions de 1991 Joan Mas va voler tornar a encapçalar la llista de CiU a Lliçà de Vall, però el partit es va decantar per Carreras, que derrotà Mas a les eleccions amb un 53% dels vots. Des de llavors ha estat reelegit successivament en cinc ocasions més i sempre amb majoria absoluta. És l’alcalde que més temps ha ocupat aquest càrrec de tots els que ha tingut Lliçà de Vall en el segle XX. Ha estat també, entre altres càrrecs, vicepresident del CCVO (1989-1993) i president de la Mancomunitat de la Vall del Tenes (2001-2003). Durant el seu llarg mandat Lliçà de Vall ha passat de 2.000 habitants a 6.200, la qual cosa representa el creixement demogràfic i urbanístic més gran de la història del municipi. Els governs municipals presidits per Carreras han fet front a aquest creixement amb nombroses actuacions d’importància, entre les quals destaquen l’ampliació de l’escola municipal Les Llisses (1990), el condicionament de l’avinguda Montserrat i dels barris Xiol i Bosch Codern, l’adquisició de la masia de can Magarola per a equipaments municipals, la urbanització dels polígons industrials de Can Coll, Cantallops, el Pla, Serra 1, Serra 2 i Perdellot, la creació de la Policia Local (2001) i la construcció de nous serveis com la biblioteca municipal (1993), la xarxa d’autoabastiment d’aigües, la nova Casa de la Vila (1997), la deixalleria (1998), l’escola bressol Els Ninots (1998), el nou camp de futbol i el Centre d’Atenció Primària (2005). Darrerament s'ha portat a terme la construcció d'un institut d’ensenyament secundari, l’ampliació del cementiri, l’obertura d’una carretera entre les urbanitzacions de Can Vilardebò i de Ca l’Estapé, la compra de Can Coll per a instal·lar-hi un casal d’entitats i, com a realització més important, la construcció d’una zona residencial als terrenys de can Canyet. En les eleccions de 2011 es presentà per setena i última vegada com a cap de llista de CiU i revalidà la majoria absoluta. Fou designat representant de CiU al Vallès Oriental a la Diputació de Barcelona. (JGM i NCF)