ROS
ROS I SALLENT, FREDERIC

(Mollet del Vall√®s, 1875 ‚Äď Barcelona, 1956)

Alcalde de MOLLET DEL VALL√ąS:
01-01-1906  -  01-07-1909

Foto: arxiu familiar.

Fabricant, propietari rural i advocat. Era propietari d'un important patrimoni r√ļstic d'origen familiar. Del pare, Ramon Ros i Parellada, que fou alcalde de Mollet entre 1895 i 1897, el 1916 heret√† can Mul√† de Gallecs, amb unes 30 hect√†rees, i altres peces de terra a Mollet que sumaven una extensi√≥ similar, majorit√†riament destinades al conreu de regadiu i de sec√†. De la banda de la mare, Maria Teresa Sallent i Serra, heret√† can Sallent, una finca de m√©s de 300 hect√†rees, i dues peces m√©s de terra a Castellar del Vall√®s. Tamb√© era propietari d'una finca de 120 hect√†rees de Santa Perp√®tua de Mogoda i una altra amb una extensi√≥ similar a Sant Feliu de Llobregat. Com a propietari rural, a principi del segle XX va destacar com a introductor d'innovacions i impulsor del progr√©s t√®cnic a la comarca. A les seves propietats, va experimentar amb nous productes com ara guanos, llavors de c√†nem itali√† o el blat de primavera, per aclimatar-lo a la comarca i solucionar el problema de la falta d'aigua. L'any 1901 va viatjar a It√†lia amb l'industrial barcelon√≠ Jaume Mart√≠ i Calvell per estudiar els nous procediments de bregar c√†nem i va importar una m√†quina Bonvicinni que ocupava una vintena d'obrers i bregava 3.000 kg de c√†nem en una jornada, quan en aquell mateix moment al Vall√®s una persona amb una bregadora a m√† en produ√Įa com a m√†xim 30 kg. Va adaptar la m√†quina a les condicions del c√†nem del pa√≠s i el 1903 va fundar una petita empresa, Bregadora del Vall√®s, que donava servei als pagesos de la rodalia i que fou la primera empresa d'aquest g√®nere a Espanya. Tamb√© va introduir a Mollet dues m√†quines de batre mogudes per for√ßa el√®ctrica que van cridar l'atenci√≥ m√©s enll√† de la comarca. Autor d'articles de divulgaci√≥ de t√®cnica agr√≠cola, com a professor de la c√†tedra agr√≠cola ambulant Pere Grau va fer nombroses confer√®ncies en diferents localitats catalanes. En el camp de l'associacionisme agrari tamb√© fou molt actiu: membre de l'Associaci√≥ de Propietaris Rurals del Vall√®s, de la qual fou secretari (1900), va impulsar la fundaci√≥ de la Cambra Agr√≠cola del Vall√®s ‚Äďen fou el primer secretari i membre de la junta (1901-1907)‚Äď i la Uni√≥ de Vinyaters de Catalunya -fou membre del primer Consell Central-, i va participar activament en la Federaci√≥ Agr√≠cola Catalano-Balear des dels primers congressos celebrats a Sant Sadurn√≠ d'Anoia (1898) i Reus (1899). Soci del IACSI des de 1907, form√† part de la seva junta directiva (1917-1921) i en els anys trenta fou membre de l'Associaci√≥ de Propietaris Agr√≠coles del partit judicial de Granollers, que, seguint les consignes de l'IACSI, en els anys trenta s'opos√† a les demandes dels rabassaires. A Mollet des de 1899 era membre i administrador del Centre Mutual de Sant Isidre i fou el fundador i president del Sindicat Agr√≠cola de Mollet (1907). Tamb√© fou un dels impulsors, i president des de 1914, de la Junta de Defensa de les Aig√ľes del riu Mogent, creada l'any 1910 per oposar-se al projecte de portada d'aig√ľes del Bes√≤s cap a Barcelona. A partir de la segona d√®cada del segle va canviar el seu principal camp d'activitat: el 1913 va crear a Mollet una important f√†brica t√®xtil sedera, coneguda popularment com la f√†brica de can Mul√†, que en poc temps va tenir un gran desenvolupament. Fundada amb la ra√≥ social Gui√Īau i Ros, va aprofitar les oportunitats que va oferir la Primera Guerra Mundial per cr√©ixer i, des de 1923 com a F√†brica de Seda Ros i Campa√Ī√† (societat an√≤nima des de 1931), arrib√† a convertir-se en ‚Äúuna de les ind√ļstries m√©s reconegudes de Catalunya i √†dhuc d'Espanya‚ÄĚ (J. Sol√©, 1981: 73-74). L'any 1948 l'empresa adopt√† el nom d'ITISA (Industria Textil Ib√©rica SA) fins que va fer fallida l'any 1971. Posteriorment, per donaci√≥ dels germans Ramon i Frederic Ros Costa-Juss√† va donar lloc al parc de can Mul√†. Frederic Ros i Sallent va ser membre de la Lliga Regionalista, va fundar i construir l'Ateneu de Mollet (1902) amb caf√®, sala de ball, teatre i biblioteca, com a lloc de reuni√≥ dels seus partidaris i, durant el seu mandat com a alcalde de Mollet, va tancar el centre recreatiu dels cacics Trianon. L'any 1904 va ser delegat de la Uni√≥ Catalanista a l'assemblea celebrada a Barcelona. Va ser alcalde de Mollet des de gener de 1906 fins al juliol de 1909; posteriorment va ser primer tinent d'alcalde (1909-1910) i regidor (1914-1918) i form√† part de la junta municipal que es f√©u c√†rrec de l'ajuntament l'octubre de 1923. √Čs un dels alcaldes m√©s controvertits: segons J. Sol√© (1981:73) ‚Äú...si un batlle hem tingut al poble mereixedor d'un homenatge, el senyor Frederic podria √©sser el primer‚ÄĚ i ja se li va retre un homenatge per la seva tasca patri√≤tica en la festa major de 1945, donant el seu nom a un carrer de la poblaci√≥; per√≤ tamb√© despert√† retic√®ncies, i pol√≠ticament estava enfrontat amb Narc√≠s Santamaria*, el seu antecessor en el c√†rrec. D'ell es diu que ‚Äúla majoria d'iniciatives que es feien a Mollet comptaven amb la intervenci√≥ d'en Frederic Ros. Tenint en compte, per√≤, que en Ros Sallent era considerat l'amo de mig poble, sovint en aquelles iniciatives coincidien interessos p√ļblics i privats‚ÄĚ (Gordi i Vilagin√©s, 1993: p√†g. 110). Sigui com sigui, durant els anys de la seva participaci√≥ en el consistori municipal, Mollet va viure una gran transformaci√≥ urbana que es va traduir en la urbanitzaci√≥ del carrer Berenguer, impulsant aix√≠ el creixement cap a la banda dreta del torrent Caganell; l'edificaci√≥ del caf√® i el teatre de l'ateneu i de l'escola de monges en uns terrenys de la seva propietat; la instal¬∑laci√≥ del servei d'aigua potable, de l'electricitat, del tel√®fon i de la xarxa de clavegueram, i la construcci√≥ de l'escorxador municipal. Fou susp√®s pel governador civil perqu√® s'oposava al secretari municipal, que estava patrocinat pels cacics del districte; per aquest motiu els seus partidaris li van retre un homenatge, aprofitant els actes de Solidaritat Catalana a Mollet. Torn√† a presentar-se a les eleccions municipals de l'any 1916 per√≤ va patir una forta derrota. Segons J. Sol√©, aquesta circumst√†ncia va propiciar que des d'aleshores es dediqu√©s a la direcci√≥ de la seva f√†brica de teixits, encara que va continuar com a regidor fins als anys vint i la seva influ√®ncia en la vida p√ļblica local es va mantenir tot i no ser alcalde. Va tenir un paper destacad√≠ssim en la fundaci√≥ de la Caixa d'Estalvis i Previsions de Mollet (1911) i fou el tresorer del seu consell directiu fins, com a m√≠nim, l'any 1933. Tamb√© fou membre del patronat de la sucursal de la Caixa de Pensions i d'Estalvis a Granollers (1912), que l'any 1940 absorbiria la Caixa de Mollet. (DBC, JCG, ALO i JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Aliguer, Joan (1992): Mollet en deute, Martorelles, pàg. 34-36.
Gordi, Josep i Vilaginés, Jaume (coord.) (1993): Moledo-Mollet, Ajuntament de Mollet, pàg. 110 i 116-117.
Maspons i Camarasa, Jaume (s.d.): ‚ÄúAgricultura‚ÄĚ, a: Francesc Carreras Candi (dir.), Geografia General de Catalunya, Barcelona, vol. I: Catalunya, p√†g. 635-636.
Planas Maresma, Jordi (1991): Propietaris organitzats. Estudi de la Cambra Agrícola del Vallès (1901-1935), Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 4, Ajuntament de Granollers.
Planas Maresma, Jordi (2004): "De poble agrícola a ciutat industrial: els inicis de la industrialització a Mollet del Vallès", Notes, 19, pàg. 145-161.
Planas Maresma, Jordi (2004): "Aigua i conflicte territorial. La Junta de Defensa de les Aig√ľes del Mogent i altres afluents del Bes√≤s (1910-1936)", Estudis d'Hist√≤ria Agr√†ria, n. 17, p√†g. 687-704.
Solé Tura, Joan (1981): Mollet. Una mica d'història, Mollet del Vallès, pàg. 73-74.
Solé Tura, Joan (1986): Mollet, cent històries, cent vides, Argentona, L'Aixernador, pàg. 50-51.
Solé Tura, Joan (1988): Mollet 1900-2000, memòries d’un molletà, pàg. 26-27.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental