TURA
TURA I VALLDEORIOLA, FELIU

(Mollet del Vall√®s, 1888 ‚Äď 1956)

Alcalde de MOLLET DEL VALL√ąS:
14-04-1931  -  06-10-1934
17-02-1936  -  10-01-1937
03-07-1938  -  26-01-1939

Foto: arxiu familiar.

Pag√®s. Fill de Joan Tura*, que fou alcalde de Mollet entre 1914 i 1915. Com el seu pare, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista a Mollet; aix√≤ no obstant, el 1919 se n'escind√≠ per formar Acci√≥ Catalana i durant la Dictadura de Primo de Rivera va col¬∑laborar amb Estat Catal√† i la Uni√≥ de Rabassaires. A finals del 1930 hagu√© de marxar de Mollet per la seva implicaci√≥ en el Comit√® Revolucionari Local. Membre actiu del republicanisme pol√≠tic local, a l'abril de 1931 fou el cap de llista de la candidatura del Centre Catalanista Republic√† i va obtenir el 75% dels vots, cosa que li va permetre proclamar la Rep√ļblica des del balc√≥ de l'ajuntament. Fou alcalde de Mollet del Vall√®s en tres ocasions: del 14 d'abril de 1931 fins al 6 d'octubre de 1934, del 17 de febrer de 1936 fins al 10 de gener de 1937, quan dimit√≠ i fou substitu√Įt en el c√†rrec per Josep Fortuny*, i, finalment, del 3 de juliol de 1938 fins a la fi de la guerra, el 26 de gener de 1939. Durant el primer mandat es recuper√† el catal√†, es van canviar els noms dels carrers, es va donar suport a entitats culturals i esportives, es cre√† el Consell Local de Primera Ensenyan√ßa, es va establir un cert control sobre els centres escolars privats, s'organitzaren col√≤nies d'estiu per als infants i es compr√† la mina d'aigua de Martorelles per garantir l'abastiment local. Va propiciar la fusi√≥ de les germandats de Sant Vicen√ß (que ell mateix havia presidit de 1914 a 1915), Sant Isidre, Santa Rita i Sant Jaume, que don√† lloc, el 1933, a la creaci√≥ de la Societat de Socors Mutus de Mollet, i va promoure la M√ļtua Agropecuaria d'Accidents de Treball. El 6 d'octubre del 1934, Feliu Tura proclam√† l'Estat catal√† i fou destitu√Įt, empresonat i jutjat. El febrer del 1936 fou restitu√Įt a l'alcaldia despr√©s de la vict√≤ria del Front d'Esquerres. Aquest segon mandat estigu√© mediatitzat per la problem√†tica social i per l'esclat de la Guerra Civil, que comport√† unes relacions dif√≠cils entre els grups pol√≠tics del consistori, que finalment van provocar la seva ren√ļncia al c√†rrec. Arran de la proposta de la Col¬∑lectiva de Camperols (af√≠ a la CNT) perqu√® el Sindicat Agr√≠cola (af√≠ a la Uni√≥ de Rabassaires) pagu√©s un impost de guerra, el consistori decid√≠ que la quota no fos individual sin√≥ que la fes efectiva el Sindicat, per√≤ aquest es neg√† a pagar i els dos representants dels rabassaires a l'ajuntament, Feliu Tura i Joan Roca, dimitiren el 7 de gener de 1937. Aproximadament un mes despr√©s torn√† a l'Ajuntament com a regidor. Al juliol de 1938 torn√† a assumir l'alcaldia, substituint l'alcalde Fortuny*, que s'havia incorporat a l'ex√®rcit republic√†, fins que el gener de 1939 s'exili√† a Fran√ßa. Feliu Tura va treballar de pag√®s i, com molts altres pagesos de la comarca, va emprendre l'orientaci√≥ ramadera. Segons Carme Pi, va arribar a tenir dos carros i onze vaques, a m√©s de treballar la terra en dues parcel¬∑les de propietat i altres com a arrendatari o rabassaire. En aquest camp tamb√© va desenvolupar el seu activisme: en els anys vint va fundar el Gremi de Vaquers de Mollet i Comarca, impuls√† la Federaci√≥ de Vaquers del Vall√®s i posteriorment es convert√≠ en president del consell directiu de la Uni√≥ de Vaquers. M√©s tard, el 1930, el mateix Feliu Tura, Pere Bonvil√† i altres pagesos de la Uni√≥ de Rabassaires van remodelar totalment el Sindicat, que va canviar de local per desenvolupar les activitats cooperatives; es van modernitzar les instal¬∑lacions amb un mol√≠ i una nova m√†quina d'aixafar ra√Įm, es va impulsar la producci√≥ de patates primerenques amb la importaci√≥ de llavors d'Anglaterra, patates que s'exportava a diversos pa√Įsos europeus, i fins i tot es va crear la marca patentada Rabassunio Potatoes Catalunya Productions Mollet. En els anys trenta Feliu Tura era membre del consell general de la Uni√≥ de Rabassaires i el Sindicat de Mollet era l'intermediari entre la secci√≥ cooperativa de la Uni√≥ de Rabassaires i els sindicats agr√≠coles del Vall√®s Oriental que hi estaven adherits. L'any 1937 tamb√© era membre del comit√® executiu de la Confederaci√≥ de Cooperatives de Catalunya, de la qual formava part la Federaci√≥ de Sindicats Agr√≠coles de Catalunya. Va tornar de l'exili uns anys despr√©s d'acabar la Segona Guerra Mundial i va viure retirat de tota acci√≥ p√ļblica. El seu fill Joan havia mort al camp nazi de Mauthausen. La seva n√©ta, Montserrat Tura*, fou alcaldessa de Mollet (1987-2003) i despr√©s consellera d'Interior de la Generalitat de Catalunya. (DBC, JCG, ALO i JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Corbal√°n Gil, Joan i Lard√≠n Oliver, Antoni (2000): Josep Fortuny i Torrents. Una biografia pol√≠tica, Ajuntament de Mollet-Diputaci√≥ de Barcelona (Ed.), Col¬∑lecci√≥ Vicen√ß Plantada n√ļm. 5.
Corbal√°n Gil, Joan i Garc√≠a-Moreno Marchan, Consol (2002): Joan Ambr√≥s i Lloreda. Per Catalunya i la Llibertat, Ajuntament de Mollet-Diputaci√≥ de Barcelona (Ed.), Col¬∑lecci√≥ Vicen√ß Plantada, n√ļm. 7.
González Gil, Pilar (1986): Análisis biográfico de las Juntas Municipales del Ayuntamiento de Mollet del Vallés, UAB (treball inèdit).
Gordi, Josep i Vilaginés, Jaume (coord.) (1993): Moledo - Mollet, Ajuntament de Mollet del Vallès, pàg. 105-106, 117-120.
Maci√† i Gr√†cia, M. Carme (1992): ‚ÄúEl personal pol√≠tic de l'ajuntament de Mollet del Vall√®s de 1930 a 1942‚ÄĚ, Notes, vol. 6, Mollet del Vall√®s, p√†g. 33-44.
Pi, Carme (1990): ‚ÄúUn rabassaire a l'alcaldia: Feliu Tura‚ÄĚ, Notes, vol. 4, p√†g. 51-71.
Pomés, Jordi (2000): La Unió de Rabassaires, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 399.
Solé Tura, Joan (1986): Cent històries, cent vides, Argentona, L'Aixernador, pàg. 14-15.
Solé Tura, Jordi (1999): Una història optimista. Memòries, Barcelona, Edicions 62, pàg. 11, 16, 25, 27, 48 i 49.
Su√°rez Gonz√°lez, M. √Ängels (2000): La Segona Rep√ļblica i la Guerra Civil a Mollet del Vall√®s, Ajuntament de Mollet-Diputaci√≥ de Barcelona (Ed.), Col¬∑lecci√≥ Vicen√ß Plantada n√ļm. 4.
Tura, Montserrat (2018): Rep√ļblica pagesa. Vindicaci√≥ del catalanisme rabassaire, Barcelona, P√≤rtic.
Vil√† Armadans, Vicen√ß (1993): ‚ÄúLes societats de socors mutus de la nostra ciutat‚ÄĚ, Notes, vol. 7, p√†gs. 111-122.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental