BOSCH
BOSCH I PARERAS, ANNA

(Figaró, 1950 - 2009)

Alcaldessa de MOLLET DEL VALLÈS:
19-04-1979  -  24-05-1983

Foto: arxiu familiar (1980).

Nascuda en una família humil del poble de Figaró, als 14 anys va començar a treballar a la indústria tèxtil i aviat connectà amb el moviment sindical de Comissions Obreres. Va compaginar la feina a diferents empreses tèxtils i, posteriorment, a la Caixa d'Estalvis de Sabadell, amb els estudis i l'activitat clandestina. Va cursar el batxillerat a Barcelona i més tard es va llicenciar en Geografia i Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va iniciar la seva militància política en el PSAN el 1970 i el desembre de 1972 va traslladar-se a viure a Mollet del Vallès, on ingressà en el PSUC i esdevingué una dirigent obrera i del moviment democràtic de l'Assemblea de Catalunya del Vallès Oriental. Aviat fou nomenada responsable política del Comitè Local del PSUC a Mollet, responsable del Comitè Comarcal del partit al Vallès Oriental i el 1977, al IV Congrés, fou elegida membre del Comitè Central del PSUC. Paral·lelament va participar en l'activitat sindical amb CCOO. L'any 1979 va desestimar la seva candidatura al Parlament espanyol per presentar-se a les primeres eleccions municipals democràtiques. Encapçalà la llista del PSUC a Mollet, que fou la més votada, i amb només 28 anys fou elegida alcaldessa (de tot l'Estat espanyol, la que estava al capdavant del municipi més gran), presidint un govern de coalició del PSUC, el PSC i CDC. De les moltes realitzacions del seu mandat cal destacar l'aprovació del nou Pla d'Ordenació Urbana (1981), que va rebre exaequo el Premi Nacional d'Urbanisme, i la negociació amb l'Institut Català del Sòl per aconseguir l'abandonament del projecte d'una "ciutat satèl·lit" a l'entorn de Gallecs i la seva preservació com a espai agrícola. Va exercir el càrrec fins a les següents eleccions municipals, en què no es va voler presentar a la reelecció perquè, segons explicà ella mateixa, "el PSUC em va proposar encapçalar una llista que excloïa les persones de la meva confiança". Desenganyada de la política institucional, va dimitir de tots els càrrecs dins del partit i va decidir continuar el seu compromís social a través d'altres formes de fer política. Es reincorporà al seu lloc de treball a la Caixa de Sabadell a Santa Perpètua i va reprendre l'activitat sindical: el 1984 fou escollida delegada de CCOO i va ser presidenta del comitè d'empresa fins al 1990, en què una greu malaltia l'allunyà de la feina i de l'activitat sindical. Aleshores ja havia començat una intensa activitat en el moviment ecologista i feminista: el 1991 va organitzar la primera Iniciativa Legislativa Popular en favor del tancament de les centrals nuclears i participà en la creació d'Acció Ecologista, que posteriorment s'integraria a la federació catalana d'Ecologistes en Acció. El 1992 va impulsar l'audiència pública Barcelona estalvia energia amb el moviment veïnal i ecologista d'aquella ciutat, de la qual en sortiren importants iniciatives com l'ordenança solar de Barcelona que ha rebut un premi de la Unió Europea. Després de tornar al seu Figaró de sempre, el 1997, en els seus darrers anys realitzà una intensa tasca de reflexió ecofeminista que donà lloc, entre altres, al llibre Malabaristas de la vida (2003) i a diverses contribucions a l'Anuario de Movimientos Sociales que edita la fundació basca Betiko (2000-2008), en estret contacte amb col·lectius de debat feminista de Ca la Dona de Barcelona i el col·lectiu de la revista En Pie de Paz. També formà part del grup assessor de l'Institut Català de les Dones del primer govern tripartit de la Generalitat de Catalunya. Simultàniament impuslsà la nova cultura de l'aigua integrant-se en el grup ecologista de Figaró "Salvem la Riereta" dedicat a la preservació de la riera de Vallcàrquera i impulsà el procés de l'Agenda 21 local. També col·laborà a l'experiència dels pressupostos participatius de Figaró, que el 2006 va merèixer el premi de la Generalitat de Catalunya a la innovació democràtica. El seu darrer acte públic fou el solemne "Vot de Poble" per la sostenivilitat i les generacions futures que Figaró en ple va fer a l'ermita de Vallcàrquera el 2007. Va morir la nit de reis de 2009, després de viure gairebé trenta anys amb una malaltia incurable. (DBC, JCG, ALO i JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Albó, Núria; Busquets, Juli; Martí, Rosa (eds.) (1989): Alcaldesses i regidores de Catalunya, Barcelona, La Magrana - Ed. 62, pàg. 55-73.
Bernal, Dolors; Corbalán, Joan i Lardín, Antoni (2001): “Els alcaldes de Mollet del Vallès: del 1939 fins al 2001”, Notes, vol. 16, Mollet del Vallès, pàg. 81-94.
Solé Tura, Joan (1986): Mollet. Cent vides, cent històries, Argentona, L'Aixernador, pàg. 126-127.
Villar, Conchi G. (2000), Dones, treball i sindicalisme a Catalunya, 1939-1978, vol. II, Barcelona, Fundació Cipriano García - Arxiu Històric de la CONC, pàg. 23-31.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental