GUASCH I CORTÉS, MANUEL

(Parets del Vallès, 1893 – Barcelona, 1962)

Alcalde de PARETS DEL VALLÈS:
15-04-1931  -  13-01-1932

Propietari rural. Era el primer contribuent per rústica resident a Parets del Vallès i un dels cinquanta primers del Vallès Oriental. Va ser soci de l'IACSI i de la Cambra Agrícola del Vallès, associacions que agrupaven els grans propietaris rurals; des del 1929 formà part de l'Associació Regional de Ramaders de Catalunya i durant la Guerra Civil s'integrà en el Sindicat Agrícola local. El seu avi Pere Guasch i Vila ja havia format part de l'IACSI des del 1859 i va ser alcalde de Parets entre 1867 i 1868. El seu pare, Pau Guasch i Serra, va ser soci de l'Associació de Propietaris del Vallès i membre fundador de la Cambra Agrícola, i també membre de la Mina dels Set Socis. El seu germà Esteve, va ser regidor de Parets (1906-1907) i membre de la junta directiva de la Cambra Agrícola (1907-1911). Manuel Guasch va casar-se amb Raimunda Masachs i Serdà, filla d'una família benestant de Parets del Vallès anomenada can Rajoler, dedicada a la venda de tabac, cafeteria i sala d'espectacles en un local on l'any 1934 es fundà i s'instal·là el Centre d'ERC de Parets i que fou lloc de trobada de les esquerres paretanes, que ell freqüentava. Jutge municipal entre 1920 i 1923, va ser regidor de governació i instrucció pública i primer tinent d'alcalde (1930-1931) i des del 14 d'abril de 1931 alcalde per l'article 29 de la llei municipal de 8 d'agost de 1907. Durant el seu mandat es canviaren els noms d'alguns carrers i places per altres de relacionats amb la República i la llibertat, i s'aprovà per unanimitat l'Estatut d'Autonomia, sotmès al plebiscit dels ajuntaments de Catalunya. Va dimitir del càrrec el 13 de gener de 1932 per desacord amb la solució donada al conflicte entre treballadors i Industria Linera SA. Un cop acabada la Guerra Civil va ser detingut a Parets per la seva militància política a ERC, partit al qual s'afilià l'any 1932, i fou empresonat a can Rajoler. El 8 de juny de 1939 fou traslladat al Jutjat Militar de Granollers, on se li obrí un consell de guerra sumaríssim d'urgència. Va estar a la presó provincial de Barcelona fins al 18 de juliol de 1939, en què se li comunicà el sobreseïment de la causa. L'any 1942 va vendre les seves propietats a l'amo d'Industria Linera SA (amb qui mai va tenir bones relacions) i marxà a viure a Barcelona. L'any 2026 l'Ajuntament de Parets va acordar dedicar-li una plaça del poble. (AMA)