ARIMON
ARIMON I FARRÉS, ANTONI

(Parets del Vallès, 1896 – Barcelona, 1939)

Alcalde de PARETS DEL VALLÈS:
25-05-1933  -  01-02-1934
30-11-1937  -  07-10-1938

Foto: arxiu familiar.

Pagès. Fill de família pagesa de masovers, era conegut per Ton Moragues. El seu germà Esteve fou regidor i primer tinent d'alcalde de Parets del Vallès (1910-1914) i formà part de la Comissió de Beneficència, creada el 1935 en concepte de màxim contribuent per contribució industrial. Antoni Arimon entrà en política amb la proclamació de la Segona República. Militant i fundador d'ERC a Parets del Vallès, i membre de la Unió de Rabassaires, freqüentava el cafè de can Rajoler, lloc de trobada de les esquerres paretanes. Fou en aquest local on es fundà el Centre d'Esquerra Republicana de Parets, del qual va ser membre fundador, el 6 de febrer de 1934. Nomenat alcalde d'acord amb la llei de 25 de març de 1933, formà part d'una comissió gestora amb Joan Molins i Flaquer i Joan Volart i Valls, des del 25 de maig de 1933 fins al 31 de gener de 1934. Del seu mandat destaca la municipalització del cementiri parroquial per confiscació, d'acord amb la llei de secularització dels cementiris de 30 de gener de 1932, la qual despertà una forta controvèrsia; l'aprovació del projecte d'enllaç i travessera per Parets de les carreteres de Sabadell a Granollers i de Sant Llorenç Savall a Llinars, i l'establiment d'un dipòsit de coets per cada quarter en què es dividia territorialment Parets, per poder-los llançar en cas de tempesta i així evitar pedregades. Va assistir en nom de l'Ajuntament de Parets a l'enterrament de Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya. Fou regidor i vocal de la comissió d'Instrucció Pública i Escorxador per ERC, de l'1 de febrer al 6 d'octubre de 1934, data en què l'Ajuntament va dimitir en bloc davant la proclamació de la República Federal Catalana i l'ocupació pel Comitè d'Esquerra Revolucionari, del qual formava part. Arran de l'amnistia general sobre els fets d'octubre de 1934, va tornar a ser regidor del 18 de febrer al 18 de juliol de 1936, i fou regidor i alcalde segon del 17 d'agost al 21 d'octubre de 1936, amb l'alcalde Joan Brunat i Escona*. Del 21 d'octubre de 1936 al 30 de setembre de 1937, fou regidor i membre de la comissió d'Hisenda amb l'alcalde Amadeu Pagès i Xartó*. Fou nomenat president de la comissió administradora de la propietat urbana de Parets el 22 d'abril de 1937. Serà el president de la comissió d'Hisenda, a causa de la remodelació del govern municipal d'acord amb el decret de la Generalitat de 9 d'octubre de 1936. Tornà a ser alcalde del 30 de novembre de 1937 al 7 d'octubre de 1938, data en què fou nomenat comissari municipal per fer les funcions d’alcalde un funcionari de la Generalitat. En acabar la Guerra Civil, va ser detingut, humiliat i empresonat a can Rajoler. Traslladat a Granollers el 19 de juny de 1939, va ser classificat i traslladat al Palau de Justícia de Barcelona per ser sotmès al consell de guerra que el condemnà a la pena de mort, sentència que s'executà el 17 d'octubre de 1939 al Camp de la Bóta del Poble Nou. L'any 2007, en el darrer acte de commemoració del 75 aniversari de la proclamació de la Segona República, va rebre l'homenatge del seu poble amb el descobriment d'una placa escultòrica al vestíbul de l'Ajuntament amb els noms dels tres alcaldes i cinc regidors que van morir víctimes de les autoritats franquistes o a l'exili. (AMA)

BIBLIOGRAFIA:

Massaguer Arimon, M. Àngels (2007): Segona República, Guerra Civil i primer franquisme a Parets del Vallès. Estudis Locals, núm. 7, Ajuntament de Parets del Vallès.
Prims, Roger (2014): "Tres alcaldes republicans de Parets, afusellats", Vallesos, núm. 7, pàg. 76-78.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental