PAGÈS
PAGÈS I XARTÓ, AMADEU

(Barcelona, 1907 – 1941)

Alcalde de PARETS DEL VALLÈS:
21-10-1936  -  30-10-1937

Foto: arxiu familiar.

Obrer industrial. Nascut a Barcelona, de petit es traslladà a viure a Parets, on la seva mare es casà amb Salvador Costa, amb qui tindria quatre fills. Fou membre de la CNT i simpatitzant d'ERC (partit pel qual va fer d'interventor a les eleccions a diputats a Corts del febrer de 1936). Va formar part de la comissió encarregada de negociar amb l'empresa Franco-Española SA, de Josep Maria Abel, de Parets del Vallès, millores laborals i salarials arran de la vaga que els treballadors van fer del 22 al 27 de maig de 1931. Freqüentava el cafè de la Cooperativa la Progressiva de Parets del Vallès i formava part de la coral La Unió Paretense d’aquesta entitat. Formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes en nom de la CNT des de la seva constitució, el 23 de juliol de 1936. Fou nomenat alcalde el 21 d'octubre de 1936 i ocupà el càrrec fins al 30 d'octubre de 1937, en què va ser mobilitzat al front, cosa que hauria pogut evitar pel càrrec que ocupava i que va refusar. Va formar part, com a vocal, de la comissió per a l'administració de la propietat urbana de Parets, creada el 22 d'abril de 1937. Durant el seu mandat, aconseguí evitar algunes detencions de persones de dretes i va minimitzar algunes de les sancions que els van ser imposades. El 31 de desembre de 1938 va ser detingut i fet presoner a la Bisbal de Falset i traslladat primer al camp de concentració de Corbán i posteriorment a la presó La Tabacalera de Santander. D'allà va ser portat a Granollers, on va ser classificat. Mentre era a la presó Model de Barcelona, la seva esposa va contraure el tifus i va morir. Els seus fills, de curta edat, van quedar sota la custòdia de l'àvia. Previ consell de guerra celebrat al Palau de Justícia de Barcelona, el 16 d'abril de 1941, va ser condemnat a mort. En un primer moment, aquesta pena li va ser commutada per la de trenta anys de reclusió major; però més tard li fou ratificada. Va ser executat al camp de la Bóta del Poble Nou el 29 de maig de 1941. No va ser l'únic fet luctuós que va patir la seva família a conseqüència de la guerra: un seu germà també va ser detingut al front de guerra i traslladat a un batalló de treball forçat al nord d'Àfrica, on va morir. Un altre va tornar mutilat del front, i la seva germana va ser condemnada a vint-i-set mesos de presó. L'any 2007, en el darrer acte de commemoració del 75 aniversari de la proclamació de la Segona República, va rebre l'homenatge del seu poble amb el descobriment d'una placa escultòrica al vestíbul de l'Ajuntament amb els noms dels tres alcaldes i cinc regidors que van morir víctimes de les autoritats franquistes o a l'exili. (AMA)

BIBLIOGRAFIA:

Ballester, David (2004): "Temps de revenja. Procés i execució de l'alcalde de Parets del Vallès Amadeu Pagès Xarto", a: Josep Fontana. Història i projecte social, Barcelona, Ed. Crítica, vol. II, pp. 1745-1755.
Lucero Pagès, Albert (2008): “Amadeu Pagès i Xartó, alcalde republicà de Parets i víctima de la repressió franquista (1936-1941), Notes, 23, p. 71-86.
Massaguer Arimon, M. Àngels (2007): Segona República, Guerra Civil i primer franquisme a Parets del Vallès. Estudis Locals, núm. 7, Ajuntament de Parets del Vallès.
Prims, Roger (2014): "Tres alcaldes republicans de Parets, afusellats", Vallesos, núm. 7, pàg. 76-78.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental